Crítica de la raó pura

«La raó humana té el singular destí, en un gènere dels seus coneixements,

de veure’s assetjada per preguntes que no pot defugir, car li són plantejades

per la mateixa naturalesa de la raó, però que tampoc no pot respondre,

car depassen tota facultat humana.

No és pas per culpa seva que es troba en aquest destret. La raó

comença amb principis l’ús dels quals és inevitable en el curs de l’experiència

i alhora resulta suficientment verificat per aquesta experiència.

Amb aquests principis s’enlaira com més va més endalt (tal com comporta

la seva pròpia naturalesa), fins a les condicions més remotes. Però

com que s’adona que d’aquesta manera cal que la seva tasca resti sempre

imperfeta, perquè les preguntes no s’acaben mai, es veu obligada a emparar-

se en principis que ultrapassen tot possible ús empíric i que, això no

obstant, semblen tan poc sospitosos que fins la raó humana comuna hi

està d’acord. Amb això, però, la raó es precipita en l’obscuritat i en contradiccions,

a partir de les quals pot ben bé llucar que cal que en algun

racó s’hi amaguin errors de base que, emperò, no pot arribar a descobrir,

perquè els principis de què se serveix, en anar més enllà del límit de tota

experiència, ja no reconeixen cap pedra de toc de l’experiència. El camp

de batalla d’aquestes infinites desavinences s’anomena metafísica.»

Immanuel Kant

Editorial

Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona

Colección

Filosofia UB. Sèrie Magna

Formato

Tapa dura

Páginas

588

Año

2024

Idioma

Catalán

ISBN

9788410500068